Si un dels símbols modernistes és la diana de la senyera concèntrica, bé podem dir, com ja s’ha escrit alguna vegada, que el modernisme aborigen és el punt central de trobada de seguidors, amants i entusiastes de la cultura seixantera i mod. Tots i totes amb un nexe comú, clar i evident, una vinculació reivindicada amb la terra i amb l’entorn més immediat. Pel modernisme aborigen, l’Anglaterra dels 60 o la música negra són referents, però també i sobretot, ho són la cultura dels 60 dels Països Catalans.

Amb “Modernisme Aborigen. Som així”, ens hem plantejat una publicació i un espai web que hi va estretament vinculat (modernismeaborigen.tumblr.com), i que ens serveixi per dibuixar un marc del que ha estat i del que és el modernisme aborigen arreu de la nostra geografia. No ens hem plantejat en cap moment fer una bíblia del moviment ni de la història, i som conscients que qualsevol tria és subjectiva i que hi haurà gent que hi trobarà a faltar unes coses o n’eliminaria unes altres. 

Així doncs, aquest llibre consta de quatre parts. En primer lloc, la politòloga Mariona Lladonosa ens defineix un marc de referència del moviment des d’un punt de vista acadèmic i extern, buscant les referències i els espais de memòria que dibuixen el modernisme aborigen. A aquesta contextualització la segueixen un recull d’experiències vitals que recorren l’expansió de la “moguda” de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó: en Miquel Andreu relata la sobretaula (a La Panadella) d’en Carles Belda i en Pau Llop, l’Àngel Pagès fa crònica del modernisme de costa, en Robert Abella explica la seva experiència vital com a modernista, en Xesco Casacuberta reflexiona sobre el modernisme illenc, en Marc Faith cavil·la sobre el concepte modernista, en Pabol Bonat recull l’experiència modernista més septentrional amb en Rapd Dumas i en Grégory Tubau i en Core Allnighter descriu com el modernisme baixà al sud. El següent bloc enceta la part més gràfica de la publicació, recollint tots els cartells dels diversos aplecs modernistes que s’han celebrat als Països Catalans des del 2008 fins a mitjans del 2017, i un cartell de la 1a Concentració Mod Catalana (1988) que n’esdevé l’embrió històric. Finalment, el llibre es tanca amb una discoteca i una biblioteca de les referències musicals i editorials publicades fora dels anys seixanta. Es tracta d’un apartat amb vocació gràfica,  i que ha acabat sent una selecció de materials que s’han publicat des del propi moviment modernista, d’altres que en recullen experiències o visions concretes o bé de caire més generalista.  És una selecció àmplia i no tancada, que intenta recollir allò editat amb vocació modernista, de presa de terra o l’ús del català com a comuns denominadors.

En els dos primers apartats del llibre, hem comptat amb la col·laboració de persones que es mouen i que fan rodar aquest món modernista. I a qui no podem estar més que immensament agraïts per la seva predisposició i la seva ajuda en el projecte, amb els textos, les imatges o compartint materials que recollim per tornar a posar a l’abast de tothom: llistes de grans èxits, l’auca del modernisme,... També volem destacar el preludi en forma de cançó il·lustrada, obra del grafista Txarly Brown.

A banda dels diferents elements gràfics escampats pel llibre, en el darrer apartat del llibre —que en aquest cas no és físic, sinó que és virtual— podreu trobar molts materials generats pel moviment: cartelleria d’activitats, pedaços, xapes, discs, llibres, etc. El portal modernismeaborigen.tumblr.com, vol ser una finestra oberta a tots els materials generats des del modernisme aborigen i que ens ha de permetre seguir recollint-los i mostrant-los en conjunt. Us emplacem doncs a fer-nos arribar tot allò que hi trobeu a faltar, i totes les noves activitats i materials que vagin apareixent a partir d’ara.

Teniu doncs a les vostres mans una publicació que va néixer amb la idea de ser un fanzine, que ha acabat prenent forma de llibre i que té una finestra online. Una publicació que parla de música, de trobades, de llibres, d’inquietuds compartides, de persones,… així com d’una certa arqueologia i reivindicació de l’existència d’una cultura que mou i connecta gent d’arreu del territori. Una tropa que fa xarxa i que s’estén, amb vespa, cotxe o bicicleta, arreu dels Països Catalans. Una publicació que pretén ajudar a entendre què volem dir quan cantem “Soc així!”.